1000 km per British Columbia

Comensant la ruta, carretera
llacs muntanyes i les ultimes postes de sol, casi a la una de la matinada.Impossible posar imatges suficients de mes de 1000 Km completament salvatges, quina sort poder agafar el cotxe i desconectar tant facilment,poderte sentir casi com una part mes de lentorn.

Aixo anant amb molt de compte
aquests son de veritat no estan en cap tancat, durant tot el viatge es pot dir que estas dins dun safari a on has danar parant cada dos per tres baixar si pots aproparte poc a poc i disfrutar amb les portes obertes per si has de fer una correguda ara quan tels trobes caminat per la muntanya o prop del riu la cosa canvia,
inclus amb l ant sha de vigilar, sempre sembla atemorit, i fuig corrent molt patosament com si se li estessin a punt de trencar les potetes, pero amb dimensions de cavall, llastima que a la primavera encara no els ha donat temps de posarse les banyes just acaben de baixar de les muntanyes encara nevades al juny i sort, pero ben aviat tindran les nits iluminades per aprofitar sense deixar de cardar durant tot el dia que dura tooot lestiu,casi...

drespes duns quans dies casi
sense baixar de la furgo mes que

per les necesitats basiques, o sigui pixar cagar i menjar vam decidir fer la festeta en marxa, ja estavem a punt de deixar a en mitxel mes de 1000km despres, amb un parell de catalanets, un de reus en roger martorell, en pau del pallars i en chino de granada que estaven plantan arbres al mig del no res casi casi.Aixi que feta la festeta com a bons catalans i espanyols que som, sigui truita de patata pa amb tomaquet i etc arriba la despedida i a seguir la ruta cap el nord.Es una llastima per que ara men dono compte que no tinc fotos seves pero ja hem van

fer patir prou anant per parets
completament verticals sense cordes i etc...es una mica complicat tenir vertic i anar dexcursio amb una colla descaladors esbojarrats que semblen cabres grimpan per tot arreu.He dagrair la paciencia i ajut que hem van oferir donatme segurat ens el pasos mes dificils dels que no posare les fotos per vergonya
aixo si lexcursio el lloc les vistes les roques la neu la companyia absolutament tot valia la pena, son moments a la vida que queden grabats a la memoria dels records que tajuden a ser feliç cada dia una mica mes