Molt bones familia, retransmitin desde Reus, amb moltes fotos per penjar i histories que recordar seguim per feina que sacumula rapid.
Doncs be vam deixar als plantadors dabres al nord de la columbia britanica i seguim cap al nord oest cap al Yukon provincia poc mes petita que Espanya amb nomes 33000 persones, o sigui mes animals salvatges que habitants humans, molt dificil dimaginar venin del vell continent, on els animals mes salvatges que tenim son les propies persones.
Aixi que seguim fent cami,i estar clar sense deixar de a llacs rius i postes de sol que durent tota la nit fins que torna a sortir el i tornemi.Es un no para de de fer fotos al cel, una i una altra vegada dia rera dia et trobes amb un munt d hores de llums roges de cap vespre que captiven tota latencio en tot moment, reflexes, tonalitats roges, morades, etc...
Hem nascut en un pais on podem gaudir duna llum i cel unics, pero el fet de que no enfosqueixi mai i passis dels raigs horitzontals del sol, als rajos verticals pero en direccio ascendent, es impresionant no et canses mai de mirar a lhoritzo.

Seguim, trobant tot tipus de fauna salvatge, per no per gaire temps, comencem ha sentir una oloreta de cremat i decidim parar, fins al punt que afortunats encara podem fer 5 Km enrera, fins que la furgo diu prou, transmisio de darrera feta nyicris.I encara sort, que podem parar en una daquestes gasolineres, camping, restaurant i poca cosa mes, a on nomes i viu un matrimoni a lestiu pero a mes a mes i tenien un mecanic, que amb una caixa deines i un soldador monta i desmonta tot el trasto, pero aixo si amb un viatget de 400km danada i 400 de tornada per anar a buscar una peça de recanvi, sort que vam trobar molt bona gent i per cuatre duros ens ho van solucionar tot,moltissimes una altra vegada...