Molt bones, ja estem a punt darribar a locea artic, bueno casi casi, estem passant lultim pas de muntanya abans darribar a una plana(tundra) de 100 i pico km fins a locea, esperem deixar els nuvols enrere per poder veure el sol de mitjanit son lles 12 pasades i confiem trobar algo meravellos.
Aixi que seguim i es confirma la teoria, els nuvols es queden a les muntanyes i la llum comença a canviar de tonalitat intensitat...
fins al moment que ens trobem al sol de cara, just al nord.
No ens ho podem creure la 1 del mati i estem vivint amb una llum roja, intensa, suau, no molesta, pots mirar directament al sol i no et crema, es extasiant... Seguim una mica mes fins a trobar un bon lloc per parar,
ens deixem portar per lentusiasme i decidim fer una exucrsio pujant les muntanyetes del costat per a millorar les vistes, mitologica, aguardant lentrada duna terra meravellosa.
|
i efectivament, tenim just al mig de la vall un riuet gelat amb
una serie de meandres impresionants, aixi que es arribar a dalt, taparse una mica i quedarnos un bon rato bocabadats. El sol traçant una linia paralela a lhoritzo, tot el que es veu al
al voltant es tundra, el riu dominant la vall com si fos una serp
|
1 comentari:
Que pasa Catalán, ya veo que la Vaca sigue andando, jeje. Soy el tite, el granaino que estuvo por Nueva Zelanda con el Meca. Espero que todo te vaya bién, estaremos informados de tus aventuras por aqui, pero so cabrón, pon algo en castellano no?.
Yo ando ahora currando en una Estación Biológica en Venezuela, por si te apetece venir. Te dejo mi correo: JMSanchezRobles@hotmail.com.
Sabes algo de la Tere?, si tienes su email mandamelo.
Un abrazo de los Granainos
Publica un comentari a l'entrada