Seguim seguim i seguim, despres de creuar la frontera
i fer mes de 200km de pista, agafem direccio al cercle polar, 1000km mes de carretera muntanyes rius glaceres, neu
i llum les 24 hores del dia, de fet ja fa una setmana pero encara ens afecta, el transtorn de labsencia de nit es com un no parar mai, et dius a tu mateix, a la 1 del mati, pero si encara si veu i continues conduint, fins que et forces a parar i a dormir una mica mes et lleves i somi un altre cop.

Sincerament estic arribant a pensar que pot semblar aburrit
aixo de conduir tot el dia tirar fotos parar dormir i un altre cop

el mateix.De tot cor, us puc assegurar que per a l Oriol i a mi
no ho va ser gens ni mica, la possibilitat de poder fer mils de km

saben que no hi ha ningu al voltant era dificil dimaginar, haviem
de mirar el mapa una i un altra vegada per confrmar labsencia

de persones per on estavem pasant, i la possibilitat de contemplar tants paisatges on la ma de lhome encara no hi havia deixat cap empremta, es increible, lunic inconvenient va ser el temps del que no disposavem per fer parades mes llargues i perdres dins de tota aquesta naturaleza inexplorada, pero estar clar, a la vida, tot no pot ser, aixi que ens vam conformar en disfrutar contemplant lentorn de cami cap al sol de mitjanit, posiblement lunica carretera (cami) que arriba mes al nord de tot el continent america, un viatget inoblidable ja fins aquell moment, tant de bo pogues posar mes fotos perque les paraules no em semblen suficient, pero tambe hauria de ser mes bon fotograf, ja que la majoria no puc plasmar el que els meus ulls estaben contemplant...

ser