diumenge, 16 de setembre del 2007


Molt bones familia, avui deixo algunes fotos mes pero
tinc poques ganes d escriure per
variar aixi que farem el millor, per començar us deixo un ejemple del color que tenen les roques per aqui la veritat que es molt bonic, i al costat si us hi fixeu be quan eu gran la foto podreu comtemplar les estrlles no se si us preguntareu i aixo com pot ser, doncs mot facil teniem casi lluna plena al darrera i era de nit, i sort de poder fer servir el sistema manual de la camera per deixar lobjectiu obert suficient per que entres tota aquest llum que fa que sembli que de dia.







No recordaba si havia deixat alguna mostra de lexcursio que vam fer per aqui teniu un clar exemple de les facilitats que vam tenir, per cert laigua esta gelada, pero molt, crec que es la primera vegada que trobo tanta gent disposada a anar dexcursio fa molta ilusio compartir aquests moments amb gent que li agrada de veritat, entre tots ells un basc en martxel auntentic com casi tots...intentant fer una foto graciosa al zona descalda en una arcada preciosa que hi ha per alli



Crec que tots vam pensar en tirarnos a laigua pero tot estar ben
suadets la gelor de laigua feia tirar enrera al mes valent, aixo si el toll molt bonic i laigua espectacular transperent...




Aquest un dels ultims amics que vam abans de que sacabes la neu, crec que va ser latraccio turistica de la semana aixi
no es fixaven tant en naltros
despres un dia de descans
vaig anar a veure un mexica que diuen que va a les muntayes a dormir, veritat que ho sembla, en aquesta zona de roca, diuen que el gran Lama
la va considerar el centre espiritual de lunivers
no se jo si ni ha per tant pero la
veritat que si dorm molt be, es pot dir que quan caminant et quedes molt agust, entre tant dia si dia no a escalar una mica, gent de tot el mon i molta armonia, a part dalgun moment quan algu esta a punt de caure desde certa altura, america tenia que ser, va sortir tot be... Per fi vaig aconsiguir sortirme amb el meu primer projecte
un mantle v2 despres de dos mesos
de intentaro cada semana, sembla facil pero
us asseguro que no ho es.
Per acabar us deixo amb lanimal mes tipic daqui, son txules ehh....


Aixo es una festeta en honor a la la mare terra, sempre va be recordar don venim i on estem encara que nomes sigui en una festeta algo es algo, i despres a la platja a contemplar unes vistes nocturnes...



3 comentaris:

Anònim ha dit...

aquestes txules t´an quedat tan guapes que semblen estatues, les fotografies son molt maques encare que en hi ha alguna que en deix sensa respirar, continua fen el blog et queda super be l´espabi et saluda

Ori ha dit...

Hei sinyor, ja hem keda ven poket par tornar a casa!!
Estic molt content ke t'ho passis tant be, i ke haiguis fet bons amics, espero ke la furgui aguanti almenos tant com la meva!!!! .
pero...i les amigues??
Bueno els kea's i les obelletes,estan be, la neu no esta mal, pero akests bloca, son preciosos, a pesar del vertigen, continua pujant amic!!
Una abracada ven forta!!
Un amic

Anònim ha dit...

cómo va eso? veo que ya hace tiempo que no actualizas. Bueno, a ver si veo algo por aquí de NZ y lo entiendo. Cuídate, Tizón.